Inputs fora de taula?

En el marc del Mobile World Congress 2016 #MWC16, a COBISA, ens hem donat conte de què la tecnologia és clau pel desenvolupament social per les escoles, feines i vida personal. La tecnologia generalment es crea per alleugerar certes tasques i augmentar la productivitat de cada persona; tanmateix, facilitant a la persona més temps lliure per les seves activitats. El diumenge passat el programa 30 minuts de TV3, plantejava el tema de la dependència tecnològica creada durant els últims anys.

Curiosament, no ens hem preguntat quin control tenim sobre aquestes eines. Avui en dia, qui no ha vist un familiar que s’ha aixecat de la taula, quan estava menjant per atendre el telèfon o escriure un missatge de text a velocitats ultrasòniques possiblement aturant la conversa de sobretaula. Tot i que també, en algunes ocasions s’ha vist, com les noves tecnologies han millorat les relacions intergeneracionals compartint informació a través del mòbil i enriquint les converses de sobretaula. En definitiva, podríem dir que el mòbil és una eina de doble fil?

Així que COBISA ens preguntem quin control tenim sobre aquests inputs que rebem: trucades, missatges, e-mails, avisos, alarmes, entre altres notificacions; i si realment, els mòbils fan augmentar la nostra productivitat o disminuir-la. Sumant, que les noves generacions cada vegada, tenen més inputs sense controlar. Significa que aquestes generacions són més multitasking que les anteriors?

Si fullegem qualsevol llibre de biologia o consultem amb psicòlegs com na Nicole Lipkin, ens expliquen cinc raons biològiques que ens confirmen que els inputs (distraccions que induïm nosaltres mateixos) són més poderosos que els outputs (aquelles distraccions que provenen d’altres) i que el cervell és un múscul exactament igual entre generacions.

1. Quan el nostre telèfon sona, el cervell reacciona creant dopamina, que és el neurotransmissor que produeix la curiositat, amb una pulsació, és a dir amb una intenció d’acció. Així, que cada vegada que sona una notificació al nostre smartphone o percebem aquella llum encesa que ens avisa d’una notificació, el nostre cervell s’estimula i ens diu que volem saber que ha passat. El difícil és controlar. És més, si sona una notificació a un altre mòbil, el cervell del company desenvolupa la mateixa dopamina i el fa consultar el seu telèfon mòbil, encara que no hagi tingut cap avís.

2. Permetre aquest estímul sense prioritats. La importància de cada notificació, és dir-li al nostre cervell que qualsevol notificació ha de ser vista i ens premiem amb aquest acte de visionar-ho. L’equivalent, seria comparar aquest estímul amb un reforç positiu a la nostra mascota a través d’una llaminadura, per fer una acció com asseure’s. El nostre cervell, cada vegada que visualitza una notificació, afirma que és correcte fer-ho en qualsevol context, creant un hàbit.

3. Quan veiem les notificacions a la pantalla i no podem mirar la pantalla, descobrim un altre àmbit de la nostra biologia. No sabem que ens han dit, però podem imaginar-ho. El que suposa una desconnexió de l’entorn laboral, escolar o familiar. Es pot comparar amb la sensació d’estar enamorat/da i no deixar de pensar en aquella persona, evadint de tota realitat.

4. Una cuarta reacció, és la de tenir nous estimuls, per exemple, estar més pendent de la informació que pots aconseguit. El mòvil ñes una eina molt poderosa sense tenir cap mena de notificació, cercant-te tot tipus d’estimuls diferents. Per exemple, no saber d’una persona en hores i poder cercar-la mitjançant l’smartphone i iniciar una conversa. Seria ser un tafaner 2.0, creant una dependencia que abans no teniem.

5. Per últim, la sensació dolor i plaer que ens comporta mirar el telèfon. Això, pot succeir quan realitzes feines mecàniques que provoquen cert “dolor” o més aviat avorriment i quan agafem el telèfon actua com a reforç positiu o alleujament, que malgrat tot no deixa de ser una distracció que no controlem. Aquesta última raó, demostra com hem acceptat la tecnologia de la telefonia mòbil sense voler-ho als nostres hàbits diaris, interrompent algunes de les activitats del dia, baixant la nostra productivitat.

Com es pot combatre aquesta realitat biològica?

Hem de tenir un pla!

Les distraccions més comunes a Espanya són: Facebook, Whatsapp, E-mail i notificacions de compres onlines segons els últims estudis de comportament amb smartphones al mercat espanyol.

Si tenim activitats totes les notificacions, no prioritzem res, i per tant, la nostra productivitat baixa en picat. Hem de ser conscients de tots els serveis que tenim activats als nostres dispositius mòbils, tauletes i ordinadors. D’aquesta manera, sabrem si la notificació és important o no.

A COBISA, proposem un INPUT PLAN per poder modificar/controlar els nostres hàbits tecnològics, que haurien d’ajudar-nos dia a dia i no distreure’ns, Però sobretot, optimitzar el nostre temps lliure.

INPUT PLAN

1. Dir a tothom que només truqui per emergència i la resta de comunicacions poden ser a través de correu electrònic o una comunicació de missatgeria com Whatsapp, però recordeu que cal configurar adequadament les notificacions sonores de cada servei.

2. En el lloc de treball, si realitzes tasques de concentració, es pot posar una senyal visual pels teus companys a la taula o posar-te uns auriculars amb música per evadir-te de les distraccions, la música no serveix per tothom a l’hora de concentrar-se.

3. Apagar el mòbil un dia sencer. Per recordar com era viure sense interrupcions. Si és important, cal recordar que et poden localitzar d’una altra manera, telèfon fix, a través d’una altra persona o e-mail que pots comprovar-lo a final del dia o a migdia, sense necessitat del mòbil, tampoc cal connectar-se al correu més de 10 cops al dia.

4. Agafar cada 90 minuts un descans de 15-20 minuts, s’ha demostrat que la majoria de persones no poden concentrar-se en la mateixa tasca més de 90 minuts.

5. Fer reunions caminant si els espais són adequats, durant el passeig es generen endorfines que actuen com a neurotransmissor generant en algunes persones idees més potents.

6. Si sou un equip de persones a la feina, crear una política general de comunicacions per tothom, d’aquesta manera els inputs del treball s’entendran per igual en codi d’importància.

Amb aquest text, intentem contestar, que les noves generacions no són més multitasking que altres generacions, tenen el mateix cervell, que no deixa de ser un múscul que no ha evolucionat en aquest temps i que crea exactament la mateixa dopamina pels inputs que creem. En tot cas, al tenir una predisposició per les tecnologies des de més joves, han creat un hàbit que els provoca tenir menys capacitat de concentració, el que significa que haurien de fer un INPUT PLAN de forma imminent per augmentar la seva productivitat.

Alguns llibres identifiquen les noves generacions com distraction generation, la generació de la distracció. Només hi ha un 3% de la població que pot fer possible el multitasking, el que significa que la resta de persones quan rebem una distracció, triguem entre uns 15 o 20 minuts a tornar a realitzar la tasca que estava fent.

És important estar al dia de les tecnologies i les seves eines, però junt amb aquests avenços, la societat ha de preparar-se per poder adaptar-se i guanyar qualitat de vida.

Esperem que els consells serveixin per exercitar el cervell i augmentar la productivitat a la feina, a casa i a l’escola, sense necessitat de prohibir els telèfons mòbils a les aules, a taula o a la feina, ja que és una eina molt útil.